Ir al contenido principal

Hi han dies que són especials, dies bonics, tristos.. hi han dies amb llum i dies sense lluna. Hi han dies que disenyes el futur i dibuixes fantasies de projectes que confies en complir i dies en que sense saber per què recordes olors, recordes una imatge, un sabor... una música.
Adoro sentir musica que m'envolta i estic segura que l'estat d'ànim condiciona allò que se sent o el fet de trobar-hi plaer, però també passa a l'inversa. I llavors potser escoltes precisament aquella cançó que et porta a un racó espès de la memòria i casualment la teva ment i els records saben com enllaçar moments i un somriure et transporta de nou a un cumul d'emocions que no encertes a ordenar.
És agradable veure com en mitg dels problemes, certes cançons et fan sentir millor i les noticies es van arreglant.
Suposo que coneixeu a Francis Cabrel, trobo que el millor interpret francès viu. Adoro moltes de les seves cançons i em meravella veure com aquelless que va composar quan jo neixia em plauen tant com les del disc que treurà al març.
Je l'aime a mourir, L'encre de tes yeux, Je t'amais je t'aime je t'aimerai, Le reste du temps, Octobre, Les yeux bleus pleurant sous la pluie, Repondez-moi.,.. és només una petita seleccio de les que més em fan sentir...Espero poder viure-les algun dia en directe i que també vosaltres ho pogueu gaudir.

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
No tinc Cabrel molt escoltat, la veritat, però la música francesa, en general, m'encanta. Suposo que és la musicalité de la llengua, no sé... Per mi, la numéro 1, sense dubte, la Édith Piaf. T'agrada, també, o ets Cabreliana? :)
Mikel ha dicho que…
Doncs a mi no m´acaba d´entrar la musica francesa... no se perque pero no.
Sergi ha dicho que…
Jo no conec al Cabrel aquest, però pel fet que et faci sentir alguna cosa ja el pots considerar un crack. Jo com el Mikel no sóc massa de cantants francesos, però haig de reconèixer que tampoc mai m'hi he volgut posar... En fi, el què et dic, si et fa sentir, ja és bo per si sol.
Salut princesa
Sylvie ha dicho que…
Mikel, Sergi.. no el coneix gairebé ningú a Espanya, ni a Italia, ni a Alemanya.. és curiós com la musica francesa no penetra fora, com estem amb tant i tan d'anglès...
Os ben asseguro que Francis Cabrel és un poeta, sap expressar amb precisió allò que penses que és impossible dir en paraules. Me fa sentir molt, a mi i a molta gent, me posa la pell de gallina moltes de les sevees cançons no importa els cops que les senti. Amb aquest post només he volgut posar el meu granet de sorra per que es just quan més ho necessito que sentir-lo cantar m'alleujera.
Petonetss
Ah Ferran, clarament Cabreliana! :P
ZAGASO ha dicho que…
a mi m'agrada el je t'aime mais non plus!!!!

jejejejejejejeje
Xavi ha dicho que…
Vet aqui!!! M'agraden les cançons que linkes!!! Un cantautor més a la llista. Hi hamoments en la vida on es fa necessari un poema i/o una cançó.

Gràcies Syl
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
He viscut a Dijon i a Paris i encara que no he escoltat molt a Cabrel, sóc un seguidor de Moustaki i també m´agrada Goldman.

És cert que moltes coses de música que no trobem aqui només es poden comprar a la France. Per exemple, jo sóc un fan de la música de Mali (farka Touré, Habib Koité etc). Excepte él FNAC no trobo res enlloc.

Suposo que ara només queda escoltar a la Bruni jajajaja!!

Em posaré les piles amb Cabrel.

Bissous.
Sylvie ha dicho que…
Jeje Ignasi, és molt comú això que et passa!

Xavi, no hi ha de què. Per mi és un plaer poder compartir allò que també em fa feliç...

Franklin, així que tenim coses en comú eh! També a mi m'encanta J.J Goldam, és sublim...
Bissous aussi pour toi!
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
J´ai ecouté deux chansons de Cabrel, ceux que vous avez ecri dans vôtre blog.

Superbes!!!

Perdó pel meu francès, 2 anys no donenper molt!!

Trobo semlances amb Goldman, peut-etre??

bissous.

Kareem Nyram.
Sylvie ha dicho que…
Semblances no sé, potser sí que les cançons més elodiques de tots dos tenen punts en comú! en qualsevol cas, a gairebé tothom que li agrada un li agrada l'altre... llàstima que em serà dificl de veure'ls en directe i em costa de seguir la seva trajectoria, com dius sort de la Fnac i també d'internet..
I el teu francés es molt correcte, jo mai he aprés a escriure'l bé malgrat parlar-lo sense cap problema!!
MAITE ha dicho que…
estic molt contenta d'haver retrobat una part de la meva vida en le teu bloc. A la meva adolescència va aportar molt Francis Cabrel. La cançó "je l'aime a mourir", l'escoltaba en un transmisor amagat sota el coxí, per les nits, en una emissora que no recordo el seu nom, era una de les cançons habituals nocturna.
Jo la sabia tota en castellà, ara sols recordo frases, i també vaig treure acords amb la meva guitarra
son d'aquelles cançons que em fan respirar i vagar l'imaginació.
Sylvie ha dicho que…
Hola Maite!
i Jo estic molt contenta d'haver aconseguit que sentisis aixo i recordessis moments especials de la teva vida. Per mit b es important aquesta canço , i tb la tocava en la guitarra i em porten a moments molt bonics.
Benvinguda al meu blog, espero que seguim en contacte.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...