lunes, 21 de abril de 2008

M'agrada Sant Jordi però...


Sí, m'agrada Sant Jordi, m'agrada que arribi el 23 d'Abril. M'agrada saber que tindré com a mínim una rosa a casa ( sí, sempre pot haver la d'un pare, algun amic, un fill...), m'agrada pensar que és un dia on els enamorats són protagonistes, m'agrada saber que això es porta mes de 5 segles fent-se, m'agrada pensar que farà bon temps, que les parades als carrer fan goig: les roses que es venen de tots colors, els nois que volen treure diners per un viatge de fi de curs, les floristeries de tota la vida i les que ho son només per l'ocasió, el munt de llibres de totes classes que pots comprar, la sort de poder comptar amb la signatura d'algun escriptor del moment, les senyeres als balcons... m'agrada saber que és una festa on s'estimula la lectura ( i escrptura amb concursos literaris), on ser malgrat tot Sant Jordi tant català el compartim amb altres cultures com la de Suècia o Bulgària. M'agrada saber que per a celebrar-ho es poden visitar edificis que d'una altra manera dificilment obren portes...


El que no entenc, i que algú m'ho expliqui... com pot ser que un dia aixi no sigui festiu? o és que alguns ja se'l prenen de festa i els altres no ens queda mes remei que intentar passejar, buscar un llibre i esperar una rosa a última hora del dia o entre feina i feina? En fi...

11 comentarios:

Striper dijo...

Jo crec també que un dia com aquest tindria que ser festiu, pero malgrat tot te molt d'encant.

Ferran Porta dijo...

Doncs jo també ho penso. Mentre no sigui així, efectivament, qüestió de sortir pitant de la feina per anar a gaudir d'una diada excepcional! Disfruta-la molt, guapa.

Anónimo dijo...

Hola flor (je,je. Va de St. Jordi, no?)
La nostra societat, molts de nosaltres, encara que ens costi acceptar-ho, som un xic especials. Jo crec que si fos festiva, aquesta diada no tindria tanta repercussió social. Hi hauria gent que marxaria fora, de pont, etc. Sent una jornada laboral, això fa que no abandonem el nostre entorn quotidià. Tots sortim al carrer, els escolars, els avis, els treballadors... encara que sigui en una esgarrapada, ens escapem per a buscar la rosa o el llibre pels que més estimem.
És la meva modesta opinió.
Feliç St. Jordi, Sílvia. Feliç St. Jordi, amics. Feliç dia dels enamorats a tots!!!

Sergi dijo...

Estic totalment d¡acord, però deixa'm apuntar que penso que l'encant del dia de St Jordi és que no és festiu. Molta gent en el cas que ho fos marxaria a passar el dia fora, i ja no et dic res si es pogués fer pont... D'aquesta manera tothom es queda i la ciutat és una riuada de gent passejant i una demostració de civisme, catalanitat, cultura i el què faci falta.
Salut i diades

Sergi dijo...

M¡ha faltat dir que sobscric el què diu el Ramon, que admeto, no l'havia llegit abans d'escriure...
Aiiii quin mal lector que soc no?

Salut i lectura

Sara Maria dijo...

Doncs potser té raó en Ramon... Jo de totes maneres demano festa cada any... De fa deus anys que ajudo a un amic llibreter com a reforç! O sigui que em toca vendre llibres i m'encanta fer-ho!
Una molt bona diada a tots!

merike dijo...

Feliç Sant Jordi ! També hem pres aquest costum des de Barcelona fins a Hèlsinki. Una dona dóna un llibre a un home mentre un home només dóna una rosa vermella a la dona! És tan injust!:-)

Franklin Kareem Nyram dijo...

Feliz Sant jordi!!

Yo regalo siempre rosa+libro a mi amada.

Sabiáis que Jordi=Jorge=George viene del griego "Geo" "ergon", es decir, Tierra y trabajo. Es el patrón de los agricultores, los que trabajan la tierra.

Por otra parte, preferiría celebrar un 23/4 a un 11/9, que además es la efemériudes de una derrota.

salam a todos.

Josep Lluís dijo...

Avui deien en un programa de radio, que Catalunya és la única comunitat que treballa el dia del seu patró. Si, han parlat de l'11 de setembre però, deien el patró és el patró.

Feliç Diada.

Ah! gràcies pel teu comentari en el blog, tens la versió en català, tal vegada et sentiràs més còmoda.

Sylvie dijo...

Bona nit!!

Espero que tots i totes hagueu passat una bona diada de St Jordi.. els que preferiu treballar no ho entenc, penso que la gent marxa l'once de setmebre perque no es fa res mes q 4 ofrenes florals i perque realment no existeix el mateix sentiment que avui..

Gràcies com sempre pels vostres cometnaris!
Petonets

Mikel dijo...

jo cada any tinc mes clar que hauria de ser un dia festiu.