refutable que malgrat tenir formació universitària en una poc reconeguda com a tal, ciència de la salut (psicologia) el meu desconeixement legal i professional sobre el sistema sanitari és alt.Per tant, tot allò que llegiu en aquest article està basat unica i exclusivament en la meva experiència com a usuaria del sistema sanitari, i com no també, com a "cofinanciadora" del mateix. Però també per això mateix, crec que s'haurien d'escoltar veus com la meva, que parteixen del sentit comú i que com tots, preten una millora que afavoreixi la majoria de la societat i sent egoïsta, el meu benefici particular.
Amb el canvi recent de Govern comencem a sentir de nou reformes en educació, sanitat, etc... reformes que agraïria deixessin de dependre de canvis de govern i fossin pactats per no haver d'anar el ciutadà segons bufa el vent.
I respecte la Sanitat torna a sentir-se parlar de copagament (sense explicar-nos massa bé com ni quant..) de retallades sense concretar-nos el què... A tot això només vull aportar aspectes que si de mi depenguessin canviaria radicalment:
Molts usuaris, moltissims, paguen ( i m'incloeixo, paguem) una mútua privada. El cost mensual per usuari es d'al voltant de 40-60 euros, en funció del sexe i l'edat, feu càlculs.
I no els pago per què desconfii del sistema sanitari públic, per què de la mateixa manera que defenso, utilitzo i confio en l'educació pública també ho faria en la sanitat pública més sovint, si no fora per què quan necessito un pediatra, un traumatòleg o qualsevol altre especialista l'espera és eterna i no digue'm si a més m'han de fer una exploració adicional abans de decidir un tractament o si la sol·lució al meu problema de salut depen de quiròfan.. en fi, res que no sapigueu. Així doncs, opto per pagar una mútua per què jo ho vull, cert, però... no contribuim també així a la millora de la gestió del temps en la pública? si tots aquells que paguem mútues anessim al metge per a tot a la pública no em vull ni imaginar la saturació..
Jo no demano, ni demanaré mai que deixin de descomptar-me de la nòmina la part amb la que "cofinancio" la sanitat pública. En part, la societat del benestar en la que vivim és sustenta en això. De fet... no crec tan sols que m'haguessin de "beneficiar fiscalment" per aquest fet. M'agradaria evidentment, però no ho crec necessari. No podem permetre'ns de deixar de recabar unes partides que sempre han existit, i que tots hem assumit com necessàries i imprescindibles.
El que sí demano és que em facilitin una mica la vida:
- els metges que visiten a les mútues són tan metges com els metges que visiten als centres públics no? em consta a més, que molts dels metges comparteixen ambdos sistemes en horaris diferents.
No entenc per què doncs no poden fer-me receptes amb el descompte que sí em pertoca per què sí estic pagant la seguretat social igual que tothom que tenim la sort avui en dia de treballar.
No entenc per què el metge de la mútua no pot donar-me la baixa quan la necessito.
No entenc per què aquest metge quan visita a un funcionari, sí que pot fer tot això.
No entenc per què quan vaig a la Seguertat Social a buscar aquesta baixa o recepta em miren malament, com si jo fos d'un altre estatus i m'obliguen a engrossir les cues havent-me de tornar a visitar i fer els mateixos estudis que m'han fet anteriorment,no entenc per què no els hi val l'informe que porto d'un professional com el que tinc devant.
Abans d'entrar en més copagaments, en retallades de beneficis, en aplicar millores fiscals retenint-nos menys a qui paguem mútues... resolguim siusplau tot allò que no entenc..
3 comentarios:
hi ha molts interessos en la nostra sanitat publica¡ Hi ha gent k ja linteressa k vagi com va
Sylvie. M'ha agradat el post. Planteja uns sèrie de problemes que s'haurien de millorar, efectivament. Jo, personalment, soc funcionari (Universitats) i vaig triar ICS quan podria haver triat privada (´pot ser soc una mica massa pro-públic, com amb l'escola del xiquet). Ah! penso que aquest privilegi d'elecció dels funcionaris és indecent. Així, penso que és cert que qui fa us de mútues -com tu dius- alleuja la demanda de serveis al públic. Això és una cosa que s'hauria de tenir en compte, i contemplar globalment el problema dels serveis de salut i el seu finançament. Això dit, els problemes aquests són complexos i importants, i no tenen solucions simplistes. Però hi ha detalls com els que tu comentes que costaria poc temps i energia resoldre
Sylvie, bones reflexions. Si algun tècnic o director general del ram et fa un comentari dirà que s'ha de ser solidari i per tant ens correspon el pagament afegit. També et dirà que amb el que ens descompten de les nòmines cobrim la nostra futura pensió i els diners que reben els aturats (ara, per cert, és el meu cas des de divendres pasat). El que no diria és que la sanitat pública està col.lapsada per un excès d'usuaris i usuàries, que per major problema no són dels que estan cotitzant. Però aquest és un problema que hàgim creat nosaltres, sinó els que controlen. I a la vista està que ho fan poc perquè han gastat en excés i ara no dóna per a tothom. I com davant els problemes no saben prendre altr decisions, la que primer els arriba al cap, és la de repercutir als de sempre aquesta manca de recursos. Tot això ens arriba pel fet de triar sense saber si podran o no resoldre els problemes. I així ens va.
Publicar un comentario