Ir al contenido principal

Carta als Serveis Municipals del Vendrell

Publico aqui la carta que acabo de remetre a l'adreça mail que s'indica per qüestions relacionades amb els parcs infantils del Vendrell:









Benvolgut regidor

A la renovada web de l'Ajuntament del Vendrell s'indica que el "Manteniment de les zones infantils" així com "Parcs i Jardins" són tasques que s'encomanen a l'empresa creada per el mateix ajuntament "El Vendrell Serveis Integrals". Serveixi aquesta carta oberta, que publicaré al meu bloc (www.sylvieperez.net) els hi remeto a l'adreça que suggereixen a la mateixa web (serveismunicipals@elvendrell.net) per a manifestar el meu ( i n'estic segura que el de moltissims altres veïns) total descontentament amb els resultats d'aquests manteniment que pago amb els meus impostos. I sincerament espero que es prengui nota per a solventar situacions que no tenim per què patir.

En primer lloc, em sobta enormement l'absència a la majoria dels parcs infantils, d'un terra suau i segur format per una mena de suru i que garanteixen que els nens puguin jugar sense risc de trencar-se literalment el cap. Potser em falla la memòria però només el parc que hi ha al costat de la Rambla i Correus i el que hi ha a prop del Restaurant Maties tenen aquest suru al terra total o parcialment. La resta tenen sorra en el millor dels casos i pedres en la seva majoria. No cal que els indiqui aqui tots els parcs del poble, però el més trist és que ni tan sols se n'ocupen de portar sorra de la immensa platja que tenim per omplir els forats pedreguesos que hi han sota la majoria dels columpis.
Però no acaba aqui. Resulta que el manteniment dels parcs no es limita únicament a tallar-ne la gespa i podar els arbres i buidar escombraries o escombrar... resulta que de tant en tant plou. I quan plou, i com a conseqüència del punt primer, el terra no només es queda moll, s'entolla i els nens no poden baixar ni pels tobogans, ni practicament fer res. I aquell dia ja fa sol, però l'anterior ha plogut i ningú se n'ha ocupat.. i els nens busquen diaris per anar assecant tot el que és moll..
Això és inacceptable.

Tot i que no sé què puc esperar de tot això... Observo les noves urbanitzacions que fan al costat de Mas d'en Gual... al Tancat del Galan com els arbres que donavem ombra han donat pas a voreres sense arbres. On passejaran els avis i els nens? per què no han conservat arbres en estos carrers nous que urbanitzen?

Podria extendre aquesta carta a moltissims altres aspectes que a ben segur pot imaginar.

Esperant la seva resposta,
Cordialment,

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
molta sort a veure si et fan cas.
Anónimo ha dicho que…
I tant que li faran cas, aquest govern mira pels ciutadans i està pel que a d'estar tot i la crisi econòmica que estem patint.
Deu ni do, el que estan treballant l'acutal equip de govern.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...