Ir al contenido principal

Petició al Sr Jordi Roig i Vinyals per l'escola #martamata


Aquesta és la carta que jo enviaria al Sr Jordi Roig i Vinyals , Director General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament per tal de sol·licitar-li una entrevista a fi de concretar l'inici de la construcció de l'Escola Marta Mata del Vendrell.
Avui mateix la faig arribar a la Junta de l'Ampa de l'Escola per tal que fassi allò que consideri més adient.



El passat 9 de novembre de 2010 el govern aprovava la construcció de l'escola Marta Mata del Vendrell amb una proposta d'inversió de 5.147.247 €.

El centre on s'estan educant els nostres fills, el CEIP Marta Mata del Vendrell va començar la seva tasca fa ja 5 cursos i mig. Amb el pas dels anys, hem anat visquent la consolidació d'un projecte educatiu que involucra a tota la comunitat. Però malgrat els esforços dels professionals del Departament d'Ensenyament, amb la direcció del centre al capdavant i tot l'equip de docents al seu costat, estem arribant a una situació realment complicada.

Allò que va començar amb una instal·lació provisional s'ha convertit en un continu de provisionalitats que comencen a afectar el projecte que es va començar amb il·lusió ja fa massa temps. Fa cinc cursos que l'escola va iniciar la seva activitat amb unes instal·lacions provisionals, dignes, però provisionals. Any rere any s'han anat afegint més mòduls prefabricats que han permès, fins al moment, el desenvolupament de la tasca que s'encomana a l'escola. Però com totes les situacions provisionals, la incertesa fa que qualsevol projecte il·lusionant es converteixi en una simple qüestió de supervivència diària.

Som conscients dels retards en la cessió dels terrenys definitius on s'ha d'ubicar l'edifici, com també de la situació econòmica global en la que ens trobem. Però també som conscients de les necessitats de la nostra escola, l'escola dels nostres fills, de disposar d'un edifici definitiu que permeti la consolidació d'un projecte educatiu que esdevé més provisional cada dia que passa.

Tingui en compte que, en el millor dels casos, i comptant que el centre definitiu pugués estar construït al setembre del curs 2012-2013, els alumnes que van obrir l'escola hauran passat dos terços de la seva escolarització infantil i primària en mòduls prefabricats, amb els inconvenients que comporten, que poden ser minimitzats amb caràcter provisional però que no acceptem com a definitius.

A més, i per si no en fóra prou, en el mateix municipi s'ha de construir un nou centre educatiu ja que les necessitats d'escolarització són molt més grans que l'oferta en centres, tal i com constaten les xifres a les que poden accedir des del Departament d'Ensenyament. Això fa que en el nostre centre ja tinguem algun curs triplicat (P4) quan ni tan sols disposem d'un edifici.

És per tot això que li prego ens concedeixi una entrevista per tal de tractar la problemàtica generada en el nostre centre i ens pugui informar de les previsions reals per a la realització de l'obra.

Tantmateix, informarem de la petició d'aquesta entrevista al director dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament, per a que en tingui coneixement i per deferència pel tracte que ens han dispensat fins avui.

Rebi una salutació

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
molta sort en tot plegat.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...