Sylvie Pérez

* Si teneis intención de leer la trilogía completa de 50 Sombras y no quereis saber el final (que por otro lado, se intuye completamente al finalizar el primer volumen) no leais este post. He esperado a leer las alrededor de 1.200 páginas que componen la Triología que, según las críticas, ha revolucionado la novela erótica mundial, para escribir este post. La verdad, lo tengo pensado y embastado en mi mente desde que terminé el primer volumen, 50 Sombras de Grey ... Pero tenía cierto temor y a la vez pequeña esperanza que en los dos volúmenes siguientes algo inesperado ocurriera y tuviera que corregir el post. No ha sido así. En tuits cruzados con otras personas (mujeres) que también admitían estar leyéndolo avancé la impresión que me estaba dando al estar a punto de finalizar el primero de los tres: tenía la sensación de estar leyendo una telenovela con sexo explícito. Sí... una historia entre un hombre y una mujer de mundos distintos, de universos dispares, ambos con una vida p...

No tenim temps per a cuinar tranquilament, no tenim temps per jugar amb els nostres fills, no tenim temps per tenir temps per nosaltres... I si tenim temps, és perquè lamentablement estem a l'atur. Però si algo he après aquests últims mesos és que sí hem de tenir temps pel dolor.  En el nostre món amb presses, ens sobrecarreguem sovint automedicant-nos... perquè ens fa mal el cap, perquè ens sentim refredats, perquè no acabem de dormir bé, perquè l'altre dia fent esport vam forçar de més, perquè... sovint trobem la causa, i hi posem la sol·lució, un medicament o sino, simplement ens diem "ja passarà" i aguantem estòicament la febre a la feina, i aquell dolor de panxa, o d'esquena... o què més dona... ja passarà.  A vegades, inclús ens acabem acostumant a certs dolors, com si formessin part de nosaltres. A vegades assumim que formen part de la nostra vida, perquè el dolor és un símptoma de fracàs . Si tenim dolor, una sensació totalment subjectiva i in...

Hace tiempo que me llama la antención cómo un anuncio acaba consiguiendo exactamente lo contrario para lo que fue creado: que recordara la marca y el producto para no comprarlos jamás. He hecho una pequeña selección de aquellos que se emiten actualmente ( Marzo - Abril 2012 ) y me llaman la atención de forma especial... ( no soy especialista en Publicidad, sólo soy una consumidora más ) . Empecemos por los seguros: Seguros Santa Lucía Me da exactamente igual a quien le da la mano Laura y a quién se la da su mamá.. Esa cancioncilla rancia y machista me hace entrar en estado de crispación. Aunque la mayor crispación en mi estado de nervios es ese chillido eterno cuando acaba saliendo el sol en los Seguros Ocaso Aunque para canciones... VisionLab Es un ejemplo de anuncio-tortura. No se me ocurren comentarios: Los lácteos en general se llevan la palma: Actimel ¿Desde cuando tomarse una pequeña cantidad de defensas envasadas me ayuda a pasar un...

Observo com darrerament amb moltíssima freqüència es fa servir la paraula líder amb una facilitat que fa que oblidem a què ens estem referint. Ser el cap d’un equip no vol dir ser el seu líder. Recordem una mica què és i té un líder, de forma resumida i pensem si totes aquelles persones a les que ara els hi diem líders, ho són: Primerament que independentment de la persona, és necessari un projecte.Sense projecte no hi ha líder, per molt que hi hagi un equip. El líder és el seductor que no només influeix en el grup de persones, sino que el motiva de forma entusiasta per a aconseguir l’èxit del projecte. Sovint oblidem el projecte. Es diuen liders simplement per què “dirigeixen”, però i el projecte? Un líder és líder sempre i quan hi hagi un projecte. I ha d'estar convençut i segur primer de sí mateix, i després dels èxits que es poden obtenir del seu projecte, de la seua misió o de l’objectiu que s’hagi proposat. Us imagineu una Belén Estaban o similar lideran...

El passat 22 de juny es van acabar les classes en tots els centres educatius de Catalunya. I com és normal, el meu fill va arribar a casa amb un informe amb les seves qualificacions. A més, va portar una noteta que em va encuriosir Com no es veu molt bé, us aclareixo que a la nota se’ns informava del nou horari que havia aprovat el Consell Escolar del Centre.Però d’això ja en parlaria en un altre post. El que em va inquietar és la part final de la nota que diu “Tanmateix, informar-vos que el cd de fotos del curs de cada classe, el podeu passar a comprar, si voleu, pel fotògraf Güixens del carrer Alt del Vendrell a partir del 4 de juliol”. El que ja no diu la nota és que aquest CD amb fotos realitzades dintre de l’escola en les diferents activitats del centre, val uns 6 euros. Si, si, 6 euros. Compteu quan val fer una còpia d’un cd i el temps esmerçat. Arriba a 1 euro tot plegat? Em va molestar que algú, ja sigui l’escola o un particular, intenti fer negocis ...