He llegit avui al blog de Jordi Perales
un test per mesurar el teu grau d'adicció als blogs:
48%
El fet d'arribar a ser adicte, no importa el què seria massa perillós. Adicte al joc, a la beguda, al sexe.... inclus a no fer res.
L'adicció ens torna primitius. Resulta que hi ha un "circuit de recompensa" cerebral, es diu nucli accumbens, que explica fisio-biologicament l'adicció, on hi intervé la dopamina (un dels primers neurotransmisors en descobrir-se).
La dopamina, quan intervé en aquest circuit és la culpable de la sensació de plaer.
Les neurones de les persones adictes produeixen una anormal i gran quantitat de dopamina i per això responden defensivamente i redueixen el número de receptors dopaminérgicos (on s'encaixa la dopamina natural del cervell, però també els que la substitueixen, com passa amb el tabac,les drogues, etc). És per això que els drogadictes comencen prenent drogues per trobar-se millor, per després haver de prendre-les per evitar la sensació de malestar i necessiten cada cop més substància per aconseguir el mateix efecte que al principi. I esta explicació serveix absolutament per no importa quina adicció: i com que inclús s'han trobat els gens que codifiquen l'activat neuronal de la dopamina, se sap també que aquells més impulsius son més propensos a ser adictes. Es curiós veure a més que la dopamina intervé activament en els processos d'aprenentage i memòria. Tot un mon per descobrir... en qualsevol cas, quan menys adiccions millor, per això, un 48% d'adicció als blogs ja està bé.
un test per mesurar el teu grau d'adicció als blogs:
48%
El fet d'arribar a ser adicte, no importa el què seria massa perillós. Adicte al joc, a la beguda, al sexe.... inclus a no fer res.
L'adicció ens torna primitius. Resulta que hi ha un "circuit de recompensa" cerebral, es diu nucli accumbens, que explica fisio-biologicament l'adicció, on hi intervé la dopamina (un dels primers neurotransmisors en descobrir-se).
La dopamina, quan intervé en aquest circuit és la culpable de la sensació de plaer.
Les neurones de les persones adictes produeixen una anormal i gran quantitat de dopamina i per això responden defensivamente i redueixen el número de receptors dopaminérgicos (on s'encaixa la dopamina natural del cervell, però també els que la substitueixen, com passa amb el tabac,les drogues, etc). És per això que els drogadictes comencen prenent drogues per trobar-se millor, per després haver de prendre-les per evitar la sensació de malestar i necessiten cada cop més substància per aconseguir el mateix efecte que al principi. I esta explicació serveix absolutament per no importa quina adicció: i com que inclús s'han trobat els gens que codifiquen l'activat neuronal de la dopamina, se sap també que aquells més impulsius son més propensos a ser adictes. Es curiós veure a més que la dopamina intervé activament en els processos d'aprenentage i memòria. Tot un mon per descobrir... en qualsevol cas, quan menys adiccions millor, per això, un 48% d'adicció als blogs ja està bé.
Comentarios