Sylvie Pérez

Llegeixo avui a la revista Ser Padres (nº404, juliol 08 pàg 23) que "amamantar potencia la inteligencia de los niños", cito textualment: " descubrieron que el cociente itelectual de los que fueron amamantados durante un tiempo prolongado es hasta seis puntos más alto que el de los bebés que recibieron leche materna poco tiempo o fueron alimentados a biberón". Per tant, haig de pensar que el meu fill té majors probabilitats de tenir un pitjor C.I que altres nens alletats amb pit? No tinc les dades d'aquest estudi, però voldria comprovar fins a quin punt s'han controlat la resta de variables: en quin entorn ha estat alimentat, de quina manera l'han agafat, qui li ha donat el biberó per exemple entre les variables més lligades al fet d'alletar al nen, i moltes altres que incideixen en el desenvolupament de la inteligència del ésser humà. Són tants els factors que condicionen el desenvolupament de la inteligència, és tan complicat de poder-ho resumir aqu...

En pocs dies s'acaben els Cursos de Blogs que vam començar fa 15 dies amb Espiral. Han estat intensos i queden encara dies de valoracions i gestions que es fan quan sembla que ja no es fa res. És curiós com la majoria de feines en les que m'he dedicat comporten sempre moltes més hores que mai es veuen i dificilment es reconeixen. Per mi l'experiència ha estat molt enriquidora. Hem començat blogs des de zero, afegint widgets, fotografies, xats, hem fet una sessió de coveritlive , hem mostrat twiter (tot i que ja casi no el faig servir jo...) i plurk ... Jo també he aprés ensenyant i trobo això fantàstic. Gràcies a tot@s

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...

Sabeis como me gusta el mundo de los Blogs, y muchos de los que me conoceis sabeis también como siempre me ha apasionado compartir aquello que conozco con los demás. Aprender constructivamente entre todos. Este verano, me han ofrecido la posibilidad de ofrecer un curso sobre blogs, en principio dedicado a profesionales del mundo de la educación (por la propia orientación del curso) pero abierto y totalmente virtual. Reconocido a todos los efectos por la Generalitat de Catalunya. El curso de llama Taller Edublogs , lo imparto junto con Jordi Perales a través de la Asociación Espiral , educación y tecnología. Se imparte también en catalán aunque hace ya unos días que está completo. Si os interesa, ya sabeis!

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

Avui hi ha hagut una gran manifestació a Amposta, al Delta de l'Ebre. Com sempre a les manifestacions, les xifres segons uns i altres són força diferents, però l'important és que ha estat prou nombrosa com per fi, fer-se notar i sortir a les noticies de televisions nacionals. Potser avui és doncs un bon dia per a que jo hi digui la meva. I no faré un gran post. Com a punt de partida, i de sentit comú, si hi ha mancança d'aigua en un lloc i en l'altre n'hi ha suficient s'ha de compartir. Compartir aigua és compartir vida i és un bé comu. Ja ho sé que si l'aigua és de tots també és meva i trio si la vull donar o no, però sembla un xic egoista pensar així si realment hi ha una necessitat. A banda d'això, hi han tants problemes al voltant, basicament politics ( i per això jo encara no havia dit res al respecte... ja sabeu que prefereixo no fer referencia a la politica en aquest bloc) que tot ho fa molt dificil. Em plantejo per exemple que no entenc una po...

Pues me alegro y mucho. Dejando a parte lo que pueda yo pensar de la Monarquía , me pareció un ataque de soberbia la demanda que interpuso la hermana de la futura reina de España contra 51 medios de comunicación, anticipandose a cualquier noticia y prohibiendo que se publicara nada sobre ella. Una especie de censura a la carta. Por eso me alegro, por que la demanda ha sido desestimada, y deberá costear (ella o nosotros?) los costes del juicio. De hecho, se ha considerado que la demanda es inviable, y eso es defender el derecho a la información. Y sobretodo, se hace evidente la contradicción de la demanda, como ha venido repitiéndose en muchos medios informativos: ¿Cómo puede una persona decir que no tiene proyección pública si admite participar en actos que si la tiene?. Pedía que no se emitieran fotografías suyas ni de su pareja. No comprendo. Fue públicamente fotogradiada en la boda de su hermana, en el bautizo de su sobrina, por citar unos ejemplos, y no es el único acto oficia...

Ahir, avui, demà... plovia, plou i segurament també plourà. I és bó per tot. No cal que enomeni els beneficis d'aquesta pluja lenta i continuada. Però quan plou, tot de color gris, és tot com més trist, amb més melangia. Crec que no m'agrada gaire sortir amb pluja, com si l'aigua em fes encongir... Tot i així, plovent i al costat d'aquell a qui estimes la pluja esdevé màgica, com si fos el remor d'un somni...

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...