Ir al contenido principal

Entradas

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang. Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del...

Dia mundial de la salut mental

M'ha donat per mirar qué ha passat d'important en la Historia un deu d'octubre. I deunidó! A part de ser el dia que van morir Orson Welles i Cristopher Reeve (ostres com em vaig enamorar del seu Superman!), també van neixer un deu d'octubre l'escriptora Mercé Rodoreda i el compositor Giuseppe Verdi. M'ha fet pensar en l'interessant que resulta el fixar-se en les efemerides d'un dia, te fan pensar en gent que tenies oblidada i que has admirat en algun moment de la vida. Tot això perque buscava a saber el motiu de que sigui el 10 del 10 el dia mundial de la salut mental. Suposo que podria haver estat qualsevol altre dia, però no voldria que demà al menys el dia servis per a reflexionar-hi una mica al respecte. No sé quin abast informatiu tindrà als diaris o tvs, ni sé exactament quins actes es duran a terme, però me sembla important el fet de al menys, parar-se un moment a pensar en la problemàtica dels malalts mentals, oblidats i rebutjats en moltes ...
En el mes de marzo ya escribí acerca la diferencia entre estar arrepentido y tener remordimientos (les remords et les regrets que diuen en frances ), y aunque tenía muchas cosas en mente para comentar, creo que todas giran en torno a la culpa, muy relacionado con el post que escribí entonces pero desde luego nada que ver con lo que me ha hecho reflexionar al respecto. Y de todo lo que puede decirse sobre la culpa, sólo quería exponer cuatro ejemplos de la insana tendencia que ¿tenemos? en "echar la culpa a alguien", aunque sea finamente y con mano izquierda, pero me asombra la facilidad con la que se echan balones fuera. Yendo a los balones, que si pierde un equipo (el que sea) culpa de la defensa, de los delanteros, del portero sobretodo pero si no del entrenador, raro será que alguien diga que lo podría haber hecho mejor. Siguiendo con el deporte, está ya claro que Alonso no ganará su tercer mundial pero asume él algo de culpa? nooo , toda de la escudería,ojo, que no...

1 ANY

Penso molt en com em trobava ara fa un any. Tenia una panxa tan gran que feia mesos que me preguntaven si portava besons, que no podia beure res de l'acidesa que em provocava tot... L'equivalent ahir era un dijous, i el metge m'havia dit que dilluns em provocarien el part. I no va haver dilluns, doncs el que seria aquesta nit em van començar les contraccions, tot i que van parar al mati. Al migdia vam anar d'urgències a Reus, on operava el ginecoleg que mitg m'havia portat i, després de mirar-me va dir en un to que semblava serio: hay que hacer cesarea. Glups. No m'havia fet por pensar en parir, i de sobte em veia sola, entrant en un quirofan fred envoltada de metges. Vaig passar molta por, i la veritat es que no vaig estar gaire ben atesa a l'hospital, pero no oblidaré mai, mai, la sensació que vaig tenir quan em van treure literalment al nen de dins meu. Com si me l'arranquessin. De cop ja no era meu, sino d'ell mateix i de tots. Recordo tenir-lo ...

Culpables ¿?

Supongo que evidentemente sabéis de qué hablo. Está en boca de todos desde hace ya demasiados meses y me permito hoy hacer una reflexión al respecto. Hace ya mucho tiempo que vengo diciendo que la actitud de los McCann me parecía del todo antinatural. Sé que ahora es la "teoría de moda", pero los que me conocéis personalmente sabéis que antes de que hubieran tantos indicios ya os decía que mi madre y yo llevábamos tiempo comentando que no entendíamos un montón de pequeñas cosas. No entiendo unos padres que salen a cenar a un restaurante con unos amigos dejando a sus hijos (dos bebés) solos en un hotel que no estaba tan cerca como parece. Ni en mi propia casa soy capaz de dejar a mi hijo sólo. No entiendo la tranquilidad que tuvo la madre de llegar hasta el restaurante y comunicar al resto de amigos que no estaba su hija. Creo que yo habría gritado al momento y desde luego no dejo a mis otros hijos en la misma habitación donde habría desaparecido mi hija. No comprendo ...

Postvacaciones

El síndrome postvacacional corresponde a una incapacidad para trabajar después de las vacaciones, y parece estar muy de moda últimamente. Tras las retenciones en las autopistas, huelgas y/o retrasos de aviones y trenes, pérdidas de equipaje y alguna que otra desgracia vacacional más no hay parte de noticias que no incluya el síndrome postvacacional entre los últimos días de agosto y los primeros de septiembre. No voy a entrar en si resulta qué sólo se hace vacaciones la última quincena de agosto para tratar estos temas sólo estos días, pero sí en el síndrome como tal: son un conjunto de síntomas como insomnio, ansiedad, tristeza, nauseas, etc. Dicen que le ocurre a un 35% de la población española y que la principal causa es el desajuste de horarios (otro día hablaremos de los horarios....), el cambio de ritmos y también de actividad social, unido a la vuelta a un entorno de demandas pero que no afecta igual a todo el mundo. Eso es evidente, y como siempre, la percepción subjeti...

1000

En la Biblia, el número 1000 significa multitut, gran quantitat i ja sé que molts blogs tenen 1000 visites diaries, i que la majoria dels que llegeixo diariament en tenen moltíssimes més acumulades, però per mi és un éxit. Ja sé que són mil descarregues de pàgines, que no visitants i que algunes d'elles també deuen ser meves però també soc conscient que per acumular mil en 7 mesos deu ser que potser també comença a ser interessant el que escric i em fa una i.lusió boja compartir-ho en tots els que em llegiu. Gràcies, espero no defraudar!!

Pena de Muerte

Aunque la pena de muerte haya sido utilizada por la mayoría de los paises en algún momento de su historia, todavía hoy quedan unos 90 que la siguen aplicando. En algunos de ellos este último castigo se utiliza para crimenes como asesinato, espionaje.. en otros para castigar delitos sexuales como el adulterio, o incluso la corrupción política. En cualquier caso, a mi parecer la pena de muerte resulta una clara violación de los derechos humanos conduciemndo incluso a ejecuciociones de inocentes, o de aquellos que no tengan recursos suficientes en el sistema legal. Se me escapa al entendimientos que unos decidan sobre la vida de los otros, y en fin, las noticias de cada día no hacen más que darnos ejemplos de ello: 50 mujeres en lo que va de año asesinadas por sus parejas o exparejas, hoy un atentado de ETA (podría extenderme tanto en esta noticia de hoy que voy a obviar los comentarios, de todos modos, es un ejemplo más de uso de violencia, de decisión sobre la vida de los demás), y ayer...

Temps de canvis

Després de 5 anys treballant a la mateixa empresa, he pres la decisió de canviar. És, amb total seguretat, una de les decisions més dificils que he hagut de prendre. De fet, a la feina hi passem tantes hores que els companys acaben sent amics, al menys mentre hi treballem i la feina que fem acaba omplint practicament tot el nostre dia. I després de 5 anys les hores passades a la mateixa sala són moltes, les anecdotes, les alegries i les decepcions, els moments vibrants, els minuts avorrits... he conegut moltes persones que han anant passant, aixo són moltes persones que han format part de la meva vida i molts records que sempre tindré amb mi. Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem ...