Ir al contenido principal

Entradas

Bones Festes

Ha estat aquest any que acaba un any especial. No el repassaré ara aqui per no avorrir-vos ni us explicaré quins plans, projectes i il·lusions espero per l'any vinent. Alguns ho he viscut personalment, altres ho aneu i espero que continueu llegint, i d'altres ja ho anireu vivint en mi. En qualsevol cas, us desitjo a tots unes Bones Festes i que els vostres ( i els meus ) somnis es fassin realitat.

Otra noticia que me indigna

Escucho en las noticias de Telecinco o Antena3 de ayer ( no recuerdo bien) y a primera hora, que una diputada valenciana consigue votar a distancia en el Parlamento. La magnitud que se le da al trato de la noticia no lo termino de entender, y como pienso que tal vez es que es demasiado pronto por la mañana busco la noticia en la prensa escrita, en internet ( que no deja de ser escrita no?) La leo en La Vanguardia , tal vez está también en otros diarios. Al principio pensé en los avances tecnológicos que habrán creado para poder emitir un voto parlamentario desde casa a la vez que votan los demás diputados. Me parecía interesante por varios motivos: - una pequeña muestra de que el teletrabajo es posible y real. En mi anterior lugar de trabajo se contemplaba y te permitía seguir al día y participar activamente en el trabajo sin estar fisicamente allí. El trabajo desde casa es una opción que las empresas deberían realmente tener en cuenta pues no por estar "controlado" trab...

Per què no m'agrada Facebook?

Aquest migdia, dinant amb companys de feina comentavem com Facebook podia acabar sent adictiu per algunes persones. De fet, me n'adono que molta gent que com a molt feia servir el mesenger estan o s'estan donant d'alta a aquesta xarxa. Precisament aquesta contagiabilitat que té és la que l'ha fet atractiu. No negaré que jo també hi sóc i en aquest mateix blog hi podeu trobar l'enllaç al meu perfil. I hi sóc per què m'ha permés de rependre el contacte en gent que feia molts, molts anys que l'havia perdut ( com companys d'escola, antics amics d'infància i adolescència...) o gent que han estat més o menys importants a la meva vida però amb els que hem tingut petites o grans histories compartides ( amics amb els que el contacte ha disminuit, ex-companys de feina...). Retrobar gent, saber de la seva vida, que ells sapiguen de tu, saber que ara tens una manera de poder-te adreçar a ells té un valor afegit que altres eines 2.0 no han sabut donar. Però com j...

Troll

Recordo quan fa anys feia servir l'IRC sentir el terme de troll. Aquella gent que entrava literalment a liar-la, que creaven mal rotllo intencionadament i després despareixien. Sé que als foros (jo no ho he fet servir tant..) passava exactament igual, fent comentaris que distreien el tema de discusió i acabaven enfrontant a la resta de participants. Suposo que això continuava passant tot i que ha estat arrel d'un comentari al meu anterior post que m'he adonat que aquesta actitud té una plataforma d'actuació extraordinària. Ho he comentat amb altes blocaries, i crec que actualment l'accés als blogs ha contribuit a que molts fassin de trolls potser sense saber que ho fan. A la Wikep edia hi teniu tota la definició i com actuen segons l'eina amb la que es belluguin, i els seus objectius o motivacions. En qualsevol cas, allò que els uneix és el fet de molestar intencionadament pel seu propi divertiment. És per això que finalment he optat per moderar els comentaris....

La Por

--> La recent nit de Hallowen ( ja no discutirem sobre Castanyades, ni panellets...) m'ha fet pensar en què té de diferent aquesta festa per a entrar tan rapidament i agradar tant. I al marge de raonar que el fet de tenir una excusa per una festa de bars i sortides nocturnes seria suficient trobo que sincerament hi ha algo diferent i que enganxa. I crec que es la comercialització de la por. La nit de tots sants era la nit que segons la tradició celta els que havien mort fa poc temps tornaven a conviure amb els vius. La nit de bruixes. Els esperits buscaven (busquen) aquesta nit per a posseïr als vius i així ressucitar. Per això la gent es disfressava, enmbrutaven les cases i les decoraven en motius sinistres per a que els morts passessin de lluny. Tot plegat realment sinistre si realment creus que un esperit et pot posseir i intentes posar-hi remei... D'uns anys cap aquí, passant per EEUU aquesta por als morts, a la possesió d'esperits, aquest ambient negre, es ...

Sexys

Avui és dijous... així que quan me llevo al matí penso.. quin dia més llarg m'espera! Normalment poso la tv per veure si hi ha alguna noticia que no hagi sentit al vespre... i avui no em sembla recordar cap de diferent. Tot i així, per variar, repeteixen les de la nit anterior, i avui han tornat a repetir aquells homes que encapçalen la llista dels homes més sexys del món. I a mi qui m'ha preguntat!!?? M'agrada la llista per què no diu els homes més guapos, si nó els mes sexys. Quin és el concepte de sexy? Al diccionari diu que el que té atractiu fisic i sexual. Atractiu, atraient... què ens atrau de les persones? el físic? la personalitat? és innegable que el físic és el primer que ens entra... però... lligat amb el post anterior.. no sempre és el fisic, a vegades una veu, una conversa, un article. A vegades la impresió del físic es modifica amb la personalitat. I acabem trobant atractiu a aquell que d'entrada potser no ens havia agradat...inclús al revés... És curiós...

La importància del que es diu sense dir

No sóc d'aquelles persones que estan en silenci. M'agrada escoltar el que es diu, i parlar, parlar inclús per telèfon (m'hi puc estar temps sense adonar-me'n!), inclús per xat... Si es para atenció, o inclús de forma inconscient, quan es parla per telefon es pot entreveure estats d'ànims i és senzill de transmetre i notar sentiments si s'és conscient de l'entonació, la velocitat amb la que es parla, el volum, els silencis, etc. Això està perfectament estudiat i s'utilitza a nivell professional. No he trobat el mateix respecte la comunicació per internet, els xats, missatgeria instantànea, microblogging, etc.. de fet, trobo que és prou interessant com per a dedicar-hi el temps que anteriorment s'ha dedicat a analitzar les converses telefòniques. I intentaré ampliar la informació doncs està clar que tots sabem transmetre alegria, tristesa, preocupació... sabem mostrar interés, cansanci, indeferència... i només escrivint... no és fascinant? Coneixem a...

Tornada a la rutina

Dilluns i 1 de setembre. Sona a dia fatídic per massa gent. Personalment també jo començaré aquest any el dia 1 després de 15 dies de vacances. Fa un any, setembre va significar canviar de feina: d'empresa, de companys, de jefes, de ciutat, d'horari... aquest any tornar a la feina significa consolidar un treball que porto pocs mesos desenvolupant tot i que m'hi sento que fa molt de temps que faig. Tornar significa també retrobar un equip de treball i una forma de treballar a la que he intentat formar part a la vegada que aporto el meu punt de vista lliurement, i signifiquen retrobar unes persones que poc a poc acaben forman part del dia a dia... Això també m'ha fet pensar en tota la gent que s'ha quedat enrera a la meva vida. He tingut companys de feina que simplement han estat segons a la meva cotidianitat , però d'altres van esdevenir veritables amics. Passem tantes hores a la feina que acaba sent una mena de segona llar... i és genial quan hi trobes afinit...

Toros

Ultimament tinc l'extranya sensació que només sento parlar dels toros. I tot i que fa temps que volia escriure al respecte no ho feia per no caure en la reiteració del que molts ja escriuen o manifesten. Vull dir que tan tòpic resulta parlar dels toros com a "festa nacional" defensant-los com rebutjant-los. I no m'agrada gaire caure en aquests tòpics. La qüestió és que darrerament en sento a parlar contínuament. La corrida número 1000 de Francisco Rivera Ordóñez (cal precisar lo de Ordoñez per a diferenciar-ho de Pantoja, que no és el mateix...), la discusió sobre els nens-torero i si han de torejat o no (deixant clar que a España la llei no els hi ha permés de fer-ho), la innumerable seqüència d'imatges on els bous cornejen tranquilament en mil festes de pobles, i aquells cops que ho fan repetidament sobre toreros que no sé realment si volen morir a la plaça com José Tomás. En fi, poc cal conéixe'm o llegir-me per a intuir que no soc gens partidaria d'a...