Ahir, avui, demà... plovia, plou i segurament també plourà.
I és bó per tot. No cal que enomeni els beneficis d'aquesta pluja lenta i continuada.
Però quan plou, tot de color gris, és tot com més trist, amb més melangia. Crec que no m'agrada gaire sortir amb pluja, com si l'aigua em fes encongir...
Tot i així, plovent i al costat d'aquell a qui estimes la pluja esdevé màgica, com si fos el remor d'un somni...
Comentarios
Amb bona companyia, mmmm... Molt millor!
Ah, eso sí, y si estás bien acompañado, no parar de hacer el amor!!!
Un saludo.
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/14/laporta-a-puntisimo-de/
Però ja no plou!!
M'agrada la pluja i la influència que, aquesta, té sobre mi.
No em molesta quedar xop després de passejar pels carrers sota la pluja. M'agrada arribar després a casa i aixugar-me lentament, agraint el contacte atrevit de la tovallola.
Ja relaxat, em serveixo un cafè carregadet i ben calent o, segons l'hora que sigui, un bon whisky de malta.
Si a la satisfació que àquests instants em donen hi afegeixo la importància que té que plogui, llavors, el meu benestar, ja és total.
Un petó.