Ahir, avui, demà... plovia, plou i segurament també plourà.
I és bó per tot. No cal que enomeni els beneficis d'aquesta pluja lenta i continuada.
Però quan plou, tot de color gris, és tot com més trist, amb més melangia. Crec que no m'agrada gaire sortir amb pluja, com si l'aigua em fes encongir...
Tot i així, plovent i al costat d'aquell a qui estimes la pluja esdevé màgica, com si fos el remor d'un somni...
11 comentaris:
Doncs si, una fina capa de pluja caient-te damunt mentre passeges amb la persona que estimes és ... sensacional!
Si la pluja es preciosa el rimic sorol de les gotes i si es gaudeix amb bona companyia millor.
A mi m'agrada la pluja, especialment els dies que no són grisos i plou. T'has adonat que hi ha dies que plou i són completament lluminosos? MMmmmm... Sóc de les que a l'estiu es posen a sota la pluja a sentir les gotes que em cauen a sobre.
Amb bona companyia, mmmm... Molt millor!
A mi m'agrada posar-me a l'hivern en un sofà, amb una manta i al costat d'una finestra veient com plou. Sempre acabo zzzzzzzzzz. ej guay.
Otra opción es leer un buen libro en casa mientras ves caer la lluvia a traves de la ventana y ver como la tierra se empapa ávida y deseosa del precioso líquido fecundo, que es el agua.
Ah, eso sí, y si estás bien acompañado, no parar de hacer el amor!!!
Un saludo.
ja qie hi som podria ploure uns dies mes que prou falta fa!!
Una de les sensacions més gratificants i amb més pau que recordo és un dia de novembre, gris i plujós, a costat del mar, sobre la sorra i escoltant el silenci de l'aigua caient... Bufff. es brutal!
Tengo una foto de Laporta a punto de irse de patas para abajo:
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/14/laporta-a-puntisimo-de/
Doncs si, com tots dieu, ben mirada la pluja es bonica amb companyia i en moments molt intims.. té un punt de romanticisme...
Però ja no plou!!
Més valdria que plogués durant dies i dies (potser no 40, no cal exagerar). Sense aigua no hi ha bones companyies que valguin. Aigua, sisplau!
Gavardina, barret, sabates mullades, tota la roba...
M'agrada la pluja i la influència que, aquesta, té sobre mi.
No em molesta quedar xop després de passejar pels carrers sota la pluja. M'agrada arribar després a casa i aixugar-me lentament, agraint el contacte atrevit de la tovallola.
Ja relaxat, em serveixo un cafè carregadet i ben calent o, segons l'hora que sigui, un bon whisky de malta.
Si a la satisfació que àquests instants em donen hi afegeixo la importància que té que plogui, llavors, el meu benestar, ja és total.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada