Ir al contenido principal

Plou





Ahir, avui, demà... plovia, plou i segurament també plourà.
I és bó per tot. No cal que enomeni els beneficis d'aquesta pluja lenta i continuada.

Però quan plou, tot de color gris, és tot com més trist, amb més melangia. Crec que no m'agrada gaire sortir amb pluja, com si l'aigua em fes encongir...
Tot i així, plovent i al costat d'aquell a qui estimes la pluja esdevé màgica, com si fos el remor d'un somni...

Comentarios

Jordi Perales ha dicho que…
Doncs si, una fina capa de pluja caient-te damunt mentre passeges amb la persona que estimes és ... sensacional!
Striper ha dicho que…
Si la pluja es preciosa el rimic sorol de les gotes i si es gaudeix amb bona companyia millor.
Sara Maria ha dicho que…
A mi m'agrada la pluja, especialment els dies que no són grisos i plou. T'has adonat que hi ha dies que plou i són completament lluminosos? MMmmmm... Sóc de les que a l'estiu es posen a sota la pluja a sentir les gotes que em cauen a sobre.
Amb bona companyia, mmmm... Molt millor!
Xavi ha dicho que…
A mi m'agrada posar-me a l'hivern en un sofà, amb una manta i al costat d'una finestra veient com plou. Sempre acabo zzzzzzzzzz. ej guay.
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Otra opción es leer un buen libro en casa mientras ves caer la lluvia a traves de la ventana y ver como la tierra se empapa ávida y deseosa del precioso líquido fecundo, que es el agua.

Ah, eso sí, y si estás bien acompañado, no parar de hacer el amor!!!

Un saludo.
Mikel ha dicho que…
ja qie hi som podria ploure uns dies mes que prou falta fa!!
Sergi ha dicho que…
Una de les sensacions més gratificants i amb més pau que recordo és un dia de novembre, gris i plujós, a costat del mar, sobre la sorra i escoltant el silenci de l'aigua caient... Bufff. es brutal!
Anónimo ha dicho que…
Tengo una foto de Laporta a punto de irse de patas para abajo:

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/14/laporta-a-puntisimo-de/
Sylvie ha dicho que…
Doncs si, com tots dieu, ben mirada la pluja es bonica amb companyia i en moments molt intims.. té un punt de romanticisme...
Però ja no plou!!
Ferran Porta ha dicho que…
Més valdria que plogués durant dies i dies (potser no 40, no cal exagerar). Sense aigua no hi ha bones companyies que valguin. Aigua, sisplau!
barman ha dicho que…
Gavardina, barret, sabates mullades, tota la roba...
M'agrada la pluja i la influència que, aquesta, té sobre mi.
No em molesta quedar xop després de passejar pels carrers sota la pluja. M'agrada arribar després a casa i aixugar-me lentament, agraint el contacte atrevit de la tovallola.
Ja relaxat, em serveixo un cafè carregadet i ben calent o, segons l'hora que sigui, un bon whisky de malta.
Si a la satisfació que àquests instants em donen hi afegeixo la importància que té que plogui, llavors, el meu benestar, ja és total.
Un petó.

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang. Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...