Ir al contenido principal

Pena de Muerte

Aunque la pena de muerte haya sido utilizada por la mayoría de los paises en algún momento de su historia, todavía hoy quedan unos 90 que la siguen aplicando. En algunos de ellos este último castigo se utiliza para crimenes como asesinato, espionaje.. en otros para castigar delitos sexuales como el adulterio, o incluso la corrupción política. En cualquier caso, a mi parecer la pena de muerte resulta una clara violación de los derechos humanos conduciemndo incluso a ejecuciociones de inocentes, o de aquellos que no tengan recursos suficientes en el sistema legal. Se me escapa al entendimientos que unos decidan sobre la vida de los otros, y en fin, las noticias de cada día no hacen más que darnos ejemplos de ello: 50 mujeres en lo que va de año asesinadas por sus parejas o exparejas, hoy un atentado de ETA (podría extenderme tanto en esta noticia de hoy que voy a obviar los comentarios, de todos modos, es un ejemplo más de uso de violencia, de decisión sobre la vida de los demás), y ayer el Estado Norteamericano de Texas mató al que sumaba 400 ejecutados por aplicación de la pena capital. 400!! Y sólo desde el año 1982 cuando se reestableció. Tenía 32 años y un hijo, le condenaron por asesinar a la dueña de un comercio, porque un testigo vio como corría huyendo del lugar. Tanto CSI que nos venden y son estas las pruebas? que clase de conciencia tiene el verdugo que ejecuta ( y verdugos son todos, desde el governador hasta quien ejecuta la pena pasando por el juez) a alguien que pudiera ser inocente... y aunque no lo fuera... está justificada en ese caso la aplicación de la pena capital? No para mi, soy mejor yo que mato porque la ley me ampara que él que mata por qué se tomó la justicia por su mano? Creo que no nos paramos a pensar suficientemente lo que significa aplicar la pena de muerte...

Comentarios

Sergi ha dicho que…
Tot i que estic absolutament d'acord amb tu, aquest és un tema delicat, molt delicat. La pena de mort és un anacronisme de tants com en tenim avui en dia. És una injusticia per a impartir justicia (quina?, la de l'ull per ull???). Malgrat tot, si bé hi ha casos que posen els pels de punta perque semblen del tot inversemblants, en d'altres la pena de mort acaba sent utilitzada políticament, ja que en determinats casos és una mesura populista: "Aquest tio ha fet això no? Tothom l'odia oi? Doncs el matem... en nom de la justicia... " I es fumen un puro... És increïble, però és així. Molt hauria de canviar el món perque no haguem de suportar més barbaritats com aquesta... molt.
Salut
Mikel ha dicho que…
jo sobre aquest tema no se pas que pensar , perque tambe trobo injust que un tiu que ha matat a la seva dona i al seus fills , un violador o un terrorista surti al cap de 10 anys perque te reducció de condemnas i no se quins romanços mes...
per altre banda si no esta clar que sigui culpable tambe es una putada la pena de mort...no se , es un tema que no em barrufa.
Sergi ha dicho que…
Estimat Mikel, el què cal és que les condemnes siguin més llargues, que no sigui tant fàcil reduïr-les i que els tipus que es provi que cometen una atroçitat com aquestes que comentes, paguin pel què han fet però enrajolats... Matant no soluciones res... bé... sí, crees màrtirs...
Sylvie ha dicho que…
Efectivamen Mikel, es inevitable sentir odi, fastic i tenir una voluntat diguem-ne animal de que el culpable pagui amb la mateixa moneda, i això porta a que si ha matat doncs que mati... Però se suposa que som més evolucionats que això i comparteixo la opinio del Sergi, el que calen son penes molt més dures, inclus passar la vida entre reixes, però es que potser això és massa car de mantenir!
Anónimo ha dicho que…
Mi opinion al respecto, es que dependiendo de que casos y una vez que las pruebas sean totalmente fidedignas, hay mucha gente que merece ser condenada a muerte, ahora bien ya que esto moralmente puede provocar ciertos desequilibrios una buena solucion seria cadena perpetua y perpetua de verdad, que no salgan de la carcel hasta que no sea en una caja de pino, y nada de en la carcel dedicarse a ver la tele y hacer manualidades, trabajos forzados en las canteras ,minas y similares, asi se matarian dos pajaros de un tiro, no harian daño nunca mas y aportarian algo a la sociedad.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...