Ir al contenido principal

Al meu nen

Com foc,
Volcanet en continua erupció
Delicada espurna
Fum que aspiro, inspiro i respiro
De aigua,
Gotes d’un mar de somriures
Llàgrimes seves , meves
Riu de pluja, depresa... depresa...
De terra
Humus negre, aliment de vida
Moldejable fang
Sorra entre els dits, petits,
Com aire
Brisa suau, galtes vermelles
Bufar una espelma
Vent que empeny, que aixeca

És amor de foc apassionat, d'aire etern, d'aigua corrents i terra fèrtil!


Comentarios

Striper ha dicho que…
Es que algun cop l'amor deixa d'estar vestit de passions.
Anónimo ha dicho que…
Maco, maco!!!
Un petonet pel teu nen, un altre per a tu i felicitats al teu marit per tenir-vos.
Una abraçada i que segueixis amb aquesta sensibilitat.
Sara Maria ha dicho que…
Si senyor, molt maco. Petons pels dos i bones vacances.
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Es un sentimiento difícil de explicar...

Y tú lo plasmas con los elementos de la naturaleza, arena, agua, fuego, aire. Éstos se funden a traves de tu niño y tú en una sola amalgama, la amalgama de lo que os une a él y a tí: el amor incondicional y recíproco.

Que la paz y el amor estén siempre entre los dos.

Salam aleikum.

FK Nyram.
Ferran Porta ha dicho que…
Molt bonic, Syl; molt. Estàs feta tota una súper mare, cosa que el teu petit segur, segur que agrairà sempre. Un petonet.
Xavi ha dicho que…
La Sylvie, com sempre, tota ella... mare i a més poets. Gràcies pe la teva sensibilitat i tendresa. i un petonet per al nanu i per tu.
Mikel ha dicho que…
molt maco i la foto simplement brutal!!!!
Sergi ha dicho que…
Collons nena!!! A sobre ets poetessa... Caramb! Tu sempre surts amb algun tret amagat.
Espectacular
Hybardin ha dicho que…
Pero que grande es mi nena !!! Besotessss
Sylvie ha dicho que…
Ostres, no sé qué dir, per això he trigat a contestar... gràcies pels vostres comentaris.
Un petonet enorme a tot@s
Musafir ha dicho que…
Sylvie, ja sé que arribe una mica tard;
M'ha agradat molt!
Elements primaris per a descriure sentiments bàsics.

Petons blaus!
Sylvie ha dicho que…
Musafir, mai es tard per comentaris com el teu.
Gràcies pel blau dels petons i benvingut!

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang. Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...