Ir al contenido principal

Al meu nen

Com foc,
Volcanet en continua erupció
Delicada espurna
Fum que aspiro, inspiro i respiro
De aigua,
Gotes d’un mar de somriures
Llàgrimes seves , meves
Riu de pluja, depresa... depresa...
De terra
Humus negre, aliment de vida
Moldejable fang
Sorra entre els dits, petits,
Com aire
Brisa suau, galtes vermelles
Bufar una espelma
Vent que empeny, que aixeca

És amor de foc apassionat, d'aire etern, d'aigua corrents i terra fèrtil!


Comentarios

Striper ha dicho que…
Es que algun cop l'amor deixa d'estar vestit de passions.
Anónimo ha dicho que…
Maco, maco!!!
Un petonet pel teu nen, un altre per a tu i felicitats al teu marit per tenir-vos.
Una abraçada i que segueixis amb aquesta sensibilitat.
Sara Maria ha dicho que…
Si senyor, molt maco. Petons pels dos i bones vacances.
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Es un sentimiento difícil de explicar...

Y tú lo plasmas con los elementos de la naturaleza, arena, agua, fuego, aire. Éstos se funden a traves de tu niño y tú en una sola amalgama, la amalgama de lo que os une a él y a tí: el amor incondicional y recíproco.

Que la paz y el amor estén siempre entre los dos.

Salam aleikum.

FK Nyram.
Ferran Porta ha dicho que…
Molt bonic, Syl; molt. Estàs feta tota una súper mare, cosa que el teu petit segur, segur que agrairà sempre. Un petonet.
Xavi ha dicho que…
La Sylvie, com sempre, tota ella... mare i a més poets. Gràcies pe la teva sensibilitat i tendresa. i un petonet per al nanu i per tu.
Mikel ha dicho que…
molt maco i la foto simplement brutal!!!!
Sergi ha dicho que…
Collons nena!!! A sobre ets poetessa... Caramb! Tu sempre surts amb algun tret amagat.
Espectacular
Hybardin ha dicho que…
Pero que grande es mi nena !!! Besotessss
Sylvie ha dicho que…
Ostres, no sé qué dir, per això he trigat a contestar... gràcies pels vostres comentaris.
Un petonet enorme a tot@s
Musafir ha dicho que…
Sylvie, ja sé que arribe una mica tard;
M'ha agradat molt!
Elements primaris per a descriure sentiments bàsics.

Petons blaus!
Sylvie ha dicho que…
Musafir, mai es tard per comentaris com el teu.
Gràcies pel blau dels petons i benvingut!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...