Ir al contenido principal

Del día de San Valentín


Pues es cierto que no deja de ser un día comercial: flores a sesenta euros, chocolate a treinta y cinco, pasteles en forma de corazón, propuestas de viajes, hoteles y un largo etcétera que no vale la pena reproducir. Por no hablar de cómo los medios de comunicación insisten y recuerdan el dinero que nos gastamos un día como hoy, y como nuestra pareja estará esperando nuestro regalo, y de paso, nos crean la esperanza de que también recibiremos un detalle.... ¿quien eres si no tienes regalo el 14 de Febrero? Sobradas razones conocemos para evitar formar parte de la cadena siendo el último eslabón y cayendo en la tentación del consumismo, desde el miedo a caer en la cursilería hasta las tan pesadas razones económicas. Comentamos entre todos lo comercializado que está el evento, y nos repetimos hasta la saciedad la poca necesidad que tenemos de que externamente nos obliguen a celebrar algo que es íntimo y personal,..Y aun así, al final del día nos vemos con aquello que hemos o nos han regalado y si no es así, hasta podemos preguntarnos si realmente no hemos comprado nada por dejadez más que por convencimiento.

Pero... por qué no aprovechar una fecha, sea la que sea, y recordarnos cuánto nos importa o importamos a alguien?

A veces olvidamos que cualquier día es válido, incluido el de hoy, para decir te quiero. Y que el decirlo y el sentirlo está por encima que cualquier regalo material. Y lo más bonito del día de hoy, es tener a alguien que te lo susurre o que lo deje escrito para que los ojos lo lean, y el corazón lo sienta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...